No ho negaré. Jo també estic al Facebook.
No ho negaré. A mi m'agrada David Fincher. Em va agradar Alien 3, Zodiac, Seven, La habitación del pánico, El clu de la lucha,The game, però no em va acabar de fer el pes El curioso caso de Benjamin Button.
Amb aquesta estadística vaig anar a veure The social network. I no em va decepcionar tot i que només sortir del cinema vaig pensar “ara quan arribi a casa m'esborraré del facebook”. No ho he fet!
Amb aquesta pel·lícula hem de parlar per separat del tema formal i del tema contingut.
En el segon cas, m'esgarrifa com va anar tot. Com pot ser que una persona, un estudiant d'universitat, hagi creat una xarxa social tan immensa??? és un geni? és un lladre d'idees? es pot ser tan fred? és el model d'una generació insensible i sense valors??. No tinc les respostes ni tampoc les penso buscar però el que si que tinc clar és que el personatge de Mark Zuckerberg (creador de facebook) em fa una mica de pena. Perquè dóna la sensació que malgrat ser una persona coneguda mundialment per la seva creació, ser immensament ric i tenir pràcticament el que vulgui... en realitat no deu tenir res. I aquesta idea, com he dit abans m'esgarrifa.
En el primer cas, parlem de la forma. La pel·lícula és absolutament rodona. Amb un ritme trepidant des de la primera escena, en el restaurant quan la seva xicota el deixa i comença allà un no parar de càmera fins el final de la pel·lícula i això és un tema que Fincher domina a la perfecció, amb uns moviments de càmera totalment espectaculars i un domini de l'espai que et deixen literalment clavat a la cadira. Amb uns flashbacks aclaridors del que va passar, explicant el perquè dels dos judicis als que es va d'haver de sotmetre: un dels dos bessons per haver-li suposadament robat la idea, i la del seu “únic amic” per deixar-lo exclòs del projecte.
Jesse Eisenberg, actor totalment desconegut per a mi, em va sorprendre de tal manera que em va fer odiar-lo i el seu amic Eduardo (Andrew Gardfield) dóna el toc sensible de la història però també descobrirà la veritat dels negocis i de la vida.
És evident que ens trobem amb una de les pel·lícules de l'any i ferma candidata als Oscars de l'any que ve. I amb bons motius!
Puntuació: 9/10
5 comentaris:
Em va agradar.Trepidant.Hi ha molt de suc.
No estic al facebook però em venia de gust veure-la.
La recomano com tu
Ptons!
No eres la primera que dice maravillas de esta película... así que será para verla, ¿no?
Besicos
No la he visto, pero no me atrae demasiado. Y lo del Facebook, me da un poco de respeto, todavía.
Un saludo ;)
Estic d'acord. És un film rodó. Alan Sorkin es mereix l'Oscar a millor guió adaptat. Una meravella de film, al qui en un començament no hagués donat res per ell. La clau de la pel·lícula és el guionista, el director i el protagonista.
Joana,
gràcies, la veritat és que aquesta és la paraula , trepidant. Un petó
Belén,
Si, ves a verla, ya me dirás!
babel,
pues te la recomiendo, creo que te gustará
Crític de cinema,
jo crec que tinda més d'una nominació, no creus???
petons a tots!
Publica un comentari a l'entrada