Crec que Juliette Binoche va ser la primera sorpresa quan va sentir el seu nom a la cerimònia dels Oscars de l'any en què va guanyar l'estatueta per El paciente Inglés, és evident que tothom es pensava que guanyaria Lauren Bacall per protagonitzar el paper de mare de Barbra Streisand a El amor tiene dos caras.
Binoche és del tipus d'actriu que s'atreveix amb tot, és tan versàtil que s'involucra en qualsevol projecte que l'interessi, sigui del director que sigui o del país que sigui. És igual, ella ho pot fer, és de l'estil de Kristin Scott-Thomas, són actrius tot terreny, i el més important, tot ho fan bé.
L'altre dia vaig anar a veure Copia certificada, d'Abbas Kiarostami, director iraní amb una filmografia curta però prou interessant. No en sabia gaire cosa de la cinta però si que Binoche havia guanyat el premi a la millor actriu per Venècia i tot just havia escoltat que la pel·lícula li havien donat l'espiga d'Or de Valladolid.
I va ser una grata sorpresa, pel·lícula intimista, amb tan sols dos personatges (tot i que el paisatge de la Toscana també ho seria), que a través d'unes hores va desgranat els sentiments i les relacions personals d'una manera pausada a l'inici que va augmentant a mida que va passant el metratge. Amb uns plans seqüència extraordinaris, dignes d'un mestre, on els actors han d'aguantar no només el diàleg, prou punyent a vegades, sinó el ritme lent i pausat que els va demanant el director.
El títol de la pel·lícula és molt significatiu, els dos protagonistes són experts en art i en les còpies que es fan a vegades dels originals de les obres d'art, però a la vegada ells també són còpies i original de la realitat que els envolta, aquesta és la grandesa de la història i del director, saber jugar amb tu i no dir-te quan es tracta d'un original i quan d'una còpia... no puc dir gaire cosa més perquè sinó desvetllaria aquest guió excel·lentment relatat per Kiarostami i a on Binoche està magistral en tota i cada una de les seqüències; el seu company, William Shimell, fred al principi va pujant de nivell però no s'acosta mai a la esplèndida interpretació de Binoche. A destacar dues escenes impressionants, la de la imatge del cartell, quan Binoche davant del mirall (que és davant de la càmera i et mira directament a tu) es pinta els llavis i la conversa que té amb la senyora del bar, allà comences a descobrir que és el què passa realment.
La pel·lícula tot i ser molt original també em va recordar a d'altres cintes, (en ella mateixa també hi reconeixia una còpia!): Viatge a Itàlia de Rossellini, Dos en la carretera de Donen o la més recent Antes del amanecer de Linklater.
No llegiu la sinopsi, simplement entreu a la sala, seieu, escolteu i contempleu el paisatge, no us penedireu.
Puntuació: 8/10
9 comentaris:
Et farè cas, tot i que no has explicat molt de l'argument (cosa lògica), m'has picat la curiositat.
Una abraçada.
Mònica,ja havia sentit parlar de la peli a "Dias de cine" i sí,la voré.M´agrada la temàtica,els reencontres després de molts anys,les posibles dues oportunitats....i es clar,ademés que Juliette Binoche es una gran actriu,a la altura de Scott Thomas,que m´encanta.
En fi,que la voré i ja et contaré.
bsts
Mònica jo també vaig anar a veure-la la setmana pasada i també em va agradar molt. Hi ha moments que sembla un documental, amb personatges que no semblan actors.
Guadalupe.
Laura Uve,
és millor que no sàpigues gaire de què va... jo ho vaig agraïr i em va agradar molt més que si hagués sapigut el tema!
troyana,
ja em diràs però la veritat és que és sorprenent i ella està espectacular!!!
creadores,
no sñe si documental però està clar que el paisatge així el mostra!!
ens veiem dimecres!!
Lu,
(que no ha escrit però m'ha enviat un mail),
lo dicho , te leo y hablamos!!
petons a les quatre!
Tot i que la deixaré escapar en cinemes, no me la perdré un cop surti en DVD o BD. La Binoche m'encanta, i si al redera hi ha el Kiarostami... motiu de més!
Me n'havien parlat --sobretot homes-- i no massa bé. Però després de llegir-te a tu i a la Babel crec que li donaré una oportunitat. Un petó i fins aviat.
Alvaro
la pel.lícula s´ho val!
jordicine,
es mereix una oportunitat!! ja veuràs com t'agradarà!
petonet ben fort!
Es una película especial, sobre los conflictos de una pareja, sobre la realidad y la ficción, sobre el original y la copia. Y un recorrido maravilloso por la Toscana, donde dan unas ganas enormes de pasar unos días bebiendo vino (aunque esté un poco picado, no importa). Película rara pero inquietante. Que fascina.
Publica un comentari a l'entrada