UN DUET HISTÒRIC

Sovint ens equivoquem en la vida, fem coses de les quals ens penedim un cop fetes, però a vegades s'han de fer encara que no ens agradin... és el que em va passar ara fa un parell de cap de setmanes, un dissabte en el qual vaig fer un duet històric... Com que sé que aquest humil blog el llegeix poca gent, m'he atrevit a dir que vaig anar a veure i rebre tots els càstigs que em mereixi... sense protestar....

LOS MERCENARIOS

Històric (i patètic) càsting amb totes les velles glòries del cinema de cops de puny: Silvester Stallone, Jason Staham, Mickey Rourke, Jet Li, Arnold Schwarzenegger, Dolph Lungren, Bruce Willis, Eric Roberts.... apoteòsic... només faltaven en Jean-Claude Van Damme (que no va sortir a la pel·lícula perquè no volia perdre en una baralla contra Jet Li.... pobre!!!!) i l'Steven Siegel. Si haguessin estat tots, realment no hauria suportat tanta emoció!!!!

Què puc dir??? no tinc prou paraules ni espai suficient per poder descriure el què vaig sentir un cop va acabar la cinta... estava tan enganxada a la cadira que el meu pobre cul no va reaccionar a sortir pitant de la sala... a part de ser una pel·lícula d'allò més dolenta, sense cap tipus de guió i algunes frases memorables, estil la que diu en Rourke sobre una noia (no me la feu repetir perquè no ho aguantaria!!!), la cinta és un anar i venir de cops de puny, bombes, trets, camaraderia que realment fa replantejar-te el cel.luloide...

Us he de confessar que per a mi va ser tota una experiència...

Puntuació: no sé què posar??? un 0.5/10 sobretot per l'esforç que euen haver fet tots plegats???

SALT

Per si no en tenia prou sortint d'una sala vaig entrar a l'altre (de guatemala a guatepeor!!!!) i em vaig trobar amb una “Lara Croft” a lo russa que em posava els pèls de punta.... jo ja entenc que els actors han de fer papers d'aquests per pagar-se el castell (això és verídic, ho va comentar una vegada en Jeremy Irons),però que ens facin pagar 6 euros per veure'ls en coses així....

No vaig sortir plorant del cinema perquè la gent no em mirés però era per fer-ho eh???

Puntuació: 1/10 per què una mica encara m'agrada la Jolie?

Ho sé, he entomat el mea culpa.... i de les experiències se n'aprèn... no ho tornaré a fer... ho prometo....Ara ja estic preparada per rebre les crítiques....

INCEPTION (ORIGEN)

Memento és una pel·lícula que em va atrapar, és tan rara que vaig trigar una bona estona a reaccionar i a intentar entendre el complexe guió que m'estaven explicant en pantalla, però em va entusiasmar per lo original de la història, la vaig veure al cinema en el seu moment i sempre m'he quedat amb les ganes de repetir-la.... potser ho faré.

Des de llavors vaig pensar que Christopher Nolan era un director a seguir... i les seves següents pel·lícules no em van defraudar gens, Insomnia era també complexe i estranya, The prestige, essent una història molt diferent no s'apartava de la originalitat dels seus treballs anteriors, i els dos Batmans que porta dirigits, el feien l'autèntic successor d'un Tim Burton que havia deixat en mans de Joel Schumacher la seqüela i que val a dir, ha estat la pitjor de totes, amb diferència.

Però Nolan amb Batman begins i sobre tot amb El caballero oscuro, ens va presentar un personatge molt més psicològic que no pas d'acció sortit dels còmics i que van fer del personatge quelcom molt interessant.

Ara ha tornat amb Inception (Origen), abans de veure-la vaig intentar llegir el menys possible però era evident que el poc que vaig sentir la feien una pel·lícula encara més original que les altres de la seva filmografia... i és veritat, d'original n'és una estona, no tant pel tractament sobre els somnis però si en la forma d'explicar-nos la història i en alguna posada en escena de certes seqüències de la pel·lícula. No explicaré gaire de què va , el personatge principal, interpretat per un cada vegada més correcte Leonardo diCaprio, interpreta a un famós lladre de somnis que en el seu últim encàrrec, abans de “jubilar-se” li proposen el contrari que ha fet durant tot la seva carrera: introduir un somni...

Ja he dit que el guió és molt interessant, les interpretacions molt correctes, apart de l'esmentat DiCaprio, estan Joseph Gordon-Levitt (500 dias juntos, em va costar reconèixer!), Ken Watanabe, Ellen Page , (fugint una mica del paper de Juno) i una esplèndida Marion Cotillard que no sé per què ara cada pel·lícula que fa li han de posar de fons La vie en rose de l'Edith Piaf; una música que feia temps que no em posava en tensió i que s'adiu perfectament amb el clímax de la història i unes seqüències, algunes d'elles molt originals... gràcies sobre tot a uns impecables efectes especials (però no ens enganyem eh? Que ja havia fet d'una manera del tot artesanal Stanley Donen en aquella meravellosa pel·lícula Royal Wedding on Fred Astaire ballava a través de tota l'habitació- esplèndidament explicat per Fanny Brice- llegiu-ho no us ho perdeu!, potser Nolan s'hi ha inspirat en aquesta seqüència?).

De totes maneres, potser em sobra una mica de metratge, massa moments de cops de puny, de tirotejos, de càmera lenta ....no li trec l'interès eh? Em segueix semblant una molt bona cinta d'acció.

Puntuació: 8.5/10

TOY STORY 3

Aquests dies de tornada de vacances m'estic posant al dia dels blocs que segueixo habitualment, i per primera vegada estic d'acord amb tots els que han estat escrivint sobre aquesta meravellosa pel·lícula.

La última producció de Pixar és un encert en tots els aspectes, després de Wall-E o d'Up, el llistó era massa alt per a poder igualar-ho però una vegada més ho han fet.... on estarà el seu punt més alt??? no ho sé, però el què està clar és que els que sortim guanyant som nosaltres, els espectadors, perquè gaudim d'una història tan tendre que és capaç de que surtis del cinema amb un somriure d'orella a orella i a la vegada amb una llàgrima que et cau per la galta.

Toy Story 3 ens presenta a Andy, el nen que ja s'ha fet jove i que està a punt d'anar a la universitat, arreglant la seva habitació i amb la mare que li diu que farà amb les seves joguines... a partir d'aquí es crea un estat de pànic entre tots els personatges que ens han acompanyat durant les dues primeres parts... alguns creuen que la solució perfecte és anar a una llar d'infants on allà seran feliços, Woody però creu que la seva obligació és seguir amb el seu amo....

La història està molt ben treballada, té moments de tot, drama, comèdia, acció fins i tot algun moment de thriller... té un ritme trepidant i la darrera mitja hora diria que és gairebé perfecte, els personatges són entranyables i quan surts del cinema només tens ganes de tornar a casa per intentar recuperar les joguines que encara et queden i jugar amb elles.

L'excusa sempre és acompanyar als nens al cinema a veure les pel·lícules infantils... però no ens enganyem, pel·lícules com aquestes estan fetes per a què els adults les puguem disfrutar i tornem a recordar la nostra infantesa. (I una recomanació, val molt la pena veure-la en 3 dimensions)

Puntuació: 9/10

ESTIU DE CINE

Buff!!! ja fa un mes que vaig escriure l'últim comentari.... acaben les vacances i estem a punt de tornar a començar el curs.

Aquest estiu ha estat de cine i mai més ben dit, perquè he passat les vacances als països nòrdics i he pogut estar a Estocolm, terra natal de la meva actriu preferida, Ingrid Bergman, he passejat per la seva ciutat , veure on va néixer i a on esta enterrada, també he vist com Greta Garbo és tota una institució. Us deixo unes fotografies, de diferents llocs cinèfils...

Estatua que commemora on va néixer la Greta Garbo.Estocolm Plaça dedicada a Greta Garbo al barri on va néixer. Estocolm Tomba de Greta Garbo a Skogskirkogarden, un cementiri preciós patrimoni de la Humanitat. Estocolm Tomba Grata Garbo, vista general, està en un lloc privilegiat del cementiri. Estudis cinematogràfics suecs. Com Cinecittá, la UFA o la Paramount. Ja no estan en actiu, només conserven la porta.Estocolm Tomba familiar d'Ingrid Bergman.Estocolm. Placa a terra d'on està enterrada la Ingrid. Detall d'un contracte de Greta Garbo, quan encara era Gustafson abans d'arribar a Hollywood. Fotos a la parada de metro propera als estudis. Estocolm Casa natal de Karen Blixen..... o Meryl Streep.... i les seves Memòries d'Àfrica...a Rungsted a uns 30 Km de Copenague Tomba de Karen Blixen. Filmoteca danesa a Copenague.