Darrera cinta després de La duda, Julia y Julia, d'aquest any , l'altre dia vaig anar a la cita obligada de veure a la meravellosa Meryl Streep.
No es tan fácil és una comedieta, no gaire lleugera, per cert... de què es el que passaria si després de 10 anys de divorci, però amb una bona relació des de llavors, durant la graduació d'un dels teus tres fills t'enrotlles amb el teu ex-marit i tornes a començar una aventura amb ell.
La pel·lícula dirigida pe Nancy Meyers (¿En qué piensan la mujeres?, Holiday (aquesta em va agradar força) o Cuando menos te los esperas), és un seguit de seqüències un xic avorrides i algunes de totalment prescindibles, com són les de les amigues, que fan que la cinta, malgrat el contingut, no s'aguanti per enlloc.
Només hi ha una cosa interessant en aquesta pel·lícula i és Meryl Streep, i no... no és passió mitòmana, és que en aquest cas és la veritat , per què ni la pel·lícula ni els altres actors li fan un xic d'ombra a la magnífica actriu que aguanta ella soleta, en tots els planos de la pel·lícula, tot el llarg metratge de la cinta. I sort d'això!!
La història, podria haver donat molt més de si... de fet , és un tema interessant per la franja de públic que pot estar entre els 40 i els 50, i el que si que hi ha una cosa que se li pot agrair a Meyers és que el guió està pensat per actrius i actors d'aquesta edat, o més grans que poden no començar a tenir papers en el cinema, encara que tots els papers els pugui acaparar la Streep. De fet en la seva anterior pel·lícula amb la Keaton, aquest tema ja es plantejava i és una nova visió d'històries per al cinema que no és gaire freqüent de veure.
A part de la Streep, l'acompanyen en el repartiment un Alec Baldwin fent de ex-marit i nou amant d'ella, el pobre està tan encartronat física com interpretativament que el seu paper no és gens creïble, si hagués estat un altre actor potser la història hauria estat més suportable... El qui si que li fa una mica d'ombra és en Steve Martin, que s'aparta una mica dels seus papers més histriònics per aquí fer d'un arquitecte que també vol seduir a la protagonista. Els altres protagonistes, els fills i les amigues no li arriben ni a la sola de la sabata...
En fi no sempre pot fer grans pel·lícules... tot i que juntament amb Julia i Julia, també ha estat nominada per as Globus d'Or per aquesta interpretació
Puntuació: 2/10... la Meryl un 9 (el paper no dóna més de si!)
8 comentaris:
Quin començament Bargalloneta !! Jo la vaig veure el mes passat y em va agradar molt el paper de la Meryl Streep, en sí la comedia hi han moments divertits i em va fer gracia el joc de cejas del gendre quan els troba junts.. no te desperdici.
Petonets preciosa
Llàstima !) Sobre el paper fa molt bona pinta. A mi la Nancy Meyers sempre m'ha divertit, i les seves comèdies les he vist moltes vegades sense avorrir-me. Espero i desitjo que, quan pugui veure aquesta, estigui en desacord amb tú. Si nò, a part de donar-te la raó, quedarè molt decebut per aquesta directora/guionista que em cau tan bé. Bon Any Nou !)
És una comedieta per passar l'estona, ja se sap què vas a veure. Certament, la Streep dignifica qualsevol cosa. Sobre els senyors, al menys el Martín no fa el carallot i no vull ni imaginar que hauria fet Cary Grandt en el lloc del toixó del Baldwin (l'acabo de veure per btv a Murmullos en la ciudad, amb la Crain i m'he re-enamorat d'ell ara mateix).
He de dir que hi vaig anar amb amigues, després d'un dinar celebració i, mira, em va agradar més fins i tot del que pensava, que era encara menys...
VAIG FER BE DE DEIXARLA ESTAR I ESCOLLIR EL TEATRE.COM ESTIC MALMESA LA COLLA HAN VA DEIXAR LA PREFERENCIA.
TEATRE LLIURE"ROK AN ROLL",NENA QUINA MAREVELLA¡.SI POTS,NO LA DEIXIS PASSAR.
JUGANT.
Mare meva,...feia temps que no vadallava tant al cinema...
118 minuts de cinta?? pero si m'han semblat quatre hores!!!
La Streep un 7.5 màxim, més que res perque el film no donava per mes!
Estic indignadissssssima! Això no se li pot fer a la Streep, pobre...semblava un ocellet engabiat.
I bueno, Alec Baldwin...uff millor ens saltem aquest punt.
No m'he cregut la història en cap moment. Vaya pifia...i quina Meryl més mal aprofitada.
Una pena tot plegat...
Una indignada Anna Romero,
lisebe,
potser a mi em va agafar en un mal dia, però no la vaig trobar gens divertida i n pel avorrida
hombre perplejo,
doncs em sap greu perquè a mi no em va agradar , ja em diràs quan la vegis
Júlia,
ara ho ha dit , la Streep dignifica qualsevol cosa....
Jugant,
bufff, fa tan que no avig al teatre.... me l'apunto
Anna,
ja anir`s descobrint que fins i to els grans talents com la Streep a vegades també fan pifies.....
petons a tothom
Vaja, i jo que la tenia guardada per aquest dimecres. Doncs la salto de la llista i veure Donde viven los monstruos.
Jordi,
t'ho passaràs molt millor!!!!
Publica un comentari a l'entrada